| |
 |
Diverses són les troballes que evidencien els asentaments humans en estes terrres. Des de l’època prehistòrica,hi trobem jaciments de finals del neolític, poblats de l’edat del Bronze, dels ibers, dels romans, dels quals es coneix l’existència de xicotets assentaments agrícoles, però en cap cas estan ubicats en el que després serà el nucli urbà medieval de la ciutat. Ontinyent està documentada des de el segle XI com hisn Untinyân situada en la Vila la part més antiga de la població. Això no vol dir que la seua fundació no siga més antiga ja que el nom d’Untinyân, és preislàmic, possiblement d’un nom de procedència llatina.
|
| |
De l’època andalusina trobem els grups de coves artificials, finestres del Pou Clar o covetes dels Moros, situades entre els barrancs d’Ontinyent i Bocairent, destinades a graners o magatzems de seguretat.
|
| |
La incorporació al nou Regne de València es produïx en 1244 i pel carácter fronterer Jaume I la nomena Vila Reial amb vot a les Corts. L’època medieval assenyalarà la frontera amb Castella. Els problemes i incidents bèl·lics són continus per la qual cosa aquestos primers temps no foren fàcils per a la gent que arribava del nord per a consolidar l'ocupació i l’assentament en una perillosa terra de frontera.
|
| |
En 1585 es produïx la segregació d’Agullent per tal de convertir-se en municipi.
|
| |
Amb l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i la participació d’ontinyentins en la repoblació de bona part de les poblacions morisques de la comarca i d’algunes poblacions de comarques properes, fa que durant alguns anys hi haja una demografia amb un fort retrocés. Al mateix temps es produïx la reestructuració dels factors productius amb una profunda crisi de la manufactura de la llana ontinyentina.
|
| |
Els efectes de la Guerra de Successió foren considerables: la fam va produir la més terrible crisi demogràfica del període. Ontinyent va haver de pagar una gran contribució de guerra per lliurar-se del saqueig. La desfeta en la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) significava la derogació de l'ordenament foral i la partida de defunció de la personalitat política del Regne de València, amb la pèrdua dels furs i de l’autogovern.
|
| |
És a partir del segle XVIII quan Ontinyent es beneficia de la seua posició en la zona econòmica tèxtil d'Alcoi-Ontinyent, embrió del futur desenvolupament del tèxtil valencià. No obstant això, el principal motor del creixement ontinyentí no serà la manufactura tèxtil sinó el camp, amb una agricultura comercial molt dinàmica que comporta l’expansió de les àrees cultivades i la proliferació de les finques, que es desenvolupa fins al segle XIX.
|
| |
El segle XIX es caracteritza per ser un període molt convuls, ple de moviments socials, transformacions polítiques, canvis econòmics i pel naixement d’una nova societat, presidida per les relacions socials de tipus capitalista.
|
| |
El segle XX és l'època de les grans transformacions de la ciutat, que fins al moment continuava sent de base agrària mentres que la indústria és encara embrionària, tot i que destaca el tèxtil.
|
| |
En l’any 1904, Ontinyent rep el títolde Ciutat, en 1660, Felip IV ja havia oferit l'adquisició d'aquest títol al qual la ciutat va renuinciar.
|
 |
| |
En 1927 Fontanars dels Alforins se segrega per tal de constituir-se en municipi i es va perdre una extensa part del terme municipal.
|
| |
És a partir dels anys 50 quan la ciutat viurà un període decisiu d’ industrialització, el canvi d’una societat agrària a industrial i profundes transformacions urbanistiques amb el creixement frenètic de nous barris, del seu disseminat i dels polígons industrials que perdurà fins als nostres dies.
|
| |
 |
|
|
|
